ÀNECS DE LA NASA

La NASA busca 90 aneguets de goma que van llançar a una glacera a Groenlàndia.

Els científics esperen que reapareguin en altres latituds després de reflotar.

A part de dedicar el temps a enviar astronautes a l'Estació Espacial Internacional, a buscar rastres de vida a Mart, a fotografiar els satèl- lits de Saturn, a sortir a buscar misteriosos cometes, a fer mesuraments a la magnetosfera terrestre o a portar naus a l'espai per rastrejar asteroides, la NASA s'ocupa aquests dies en un projecte que en principi, així, a primer cop d'ull, sona com si es tractés d'una broma: busca 90 ànecs de goma que va perdre a Groenlàndia. Són grocs, de la mida d'un puny, tenen els ulls blaus i la mirada simpàtica, és a dir, són els típics ànecs de banyera, exactament iguals com els que qualsevol pare pot regalar qualsevol dia al seu fill petit. Però aquestes joguines són de la NASA, i el seu destí no és pas solcar aigües sabonoses sinó servir altíssims interessos. De manera que, si algú els troba, que avisi.Els 90 ànecs formen part d'una investigació de l'agència espacial nord-americana per conèixer el funcionament dels molins glacials de Groenlàndia, que vénen a ser com el sistema per on desguassen les glaceres. Que la NASA tingui un especial interès en això --cosa que sembla més aviat el territori d'un geògraf, o d'un enginyer d'aigües-- és menys estrany del que pot semblar a simple vista: les glaceres groenlandeses són només el camp d'entrenament per a futures missions a les llunes gelades que abunden al sistema solar. Així de distingit és l'objectiu a què serveixen els ànecs.Però des del setembre passat no se sap res d'aquests objectes. Llavors van ser abocats a un d'aquests claveguerons amb l'esperança que en algun moment --i en algun lloc prò- xim-- tornarien a sortir a la superfície, però han passat tres mesos i no hi ha notícia dels aneguets simpàtics. "Per ara no en sabem res --va explicar a la BBC Alberto Behar, responsable del projecte--. Si algú en troba un, seria una gran notícia per a nosaltres". L'únic que diferencia els exemplars de la NASA dels models de banyera és una etiqueta que porten enganxada al llom on apareix escrit un correu electrònic i tres paraules: "experiment científic" i "recompensa". L'agència espacial encara espera que algú trobi algun dels ànecs i s'hi posi en contacte, sobretot perquè digui on l'ha trobat. La trucada d'aquest anònim faria molt per l'exploració de les llunes gelades. Encara que a l'anònim potser li semblarà que li estan prenent el pèl.

Ara bé, la NASA no ha posat tot el destí del projecte en mans d'aquestes joguines; pel mateix forat ha fet lliscar una sonda --aquest objecte ja és més propi de l'agència-- equipada amb tota la tecnologia necessària per fer els mesuraments corresponents. I no només això: portava GPS i antena. Encara que no ha servit de gaire. La Moulin Explorer està tan extraviada com els ànecs.Túnels i escalesUna cosa que volen comprovar els responsables de la NASA és fins a quin punt els molins incideixen en el desplaçament de les glaceres cap a mar obert. Per això van escollir la glacera de Jakobshavn, que produeix més o menys el 7% del gel que anualment es desprèn de Groenlàndia. La teoria dels investigadors és que l'activitat dels molins, a més de servir de lubricant --els grans llacs que es fonen a l'estiu fan que el bloc creixi--, augmenta la velocitat del gel sobre l'aigua. Com si fossin una mena de motor: els corrents arriben a la base i mouen el conjunt. I els aneguets (lògic) surten a la superfície. Però, com diu Behar, aquests són uns molins intricats --"hi ha escales, talls de gel, ramificacions"--, així que és possible que, simplement, la Jakobshavn els hagi devorat.