Noticia REAL extreta del diari de girona el 22 de desembre. Em comencen a fer por els ocells...i despres ke sera?? formiga furiosa ataca dos components de l'hermandad.
XORIGUER AGRESSIU BUSCA PEÇA A PALAMÓS
Un exemplar salvatge ataca la gàbia d'uns veïns del carrer Indústria i els mata un canari
Un "Falco tinnunculus" va irrompre ahir, al voltant de les onze del matí, a la balconada d'un pis en el qual va atacar, amb virulència, la gàbia on descansaven dos ocells domèstics. Joan Fontanella, juntament amb la seva família, van aconseguir, no sense dificultats, reduir el xoriguer per, després, entregar-lo als tècnics de Medi Ambient. Aquesta espècie, migrant, habita en zones rurals, obertes, tot i que poden residir, de manera habitual en ciutats
o és habitual que un xoriguer comú -espècia protegida- accedeixi a una zona urbana densament poblada a la recerca d'aliment. Joan Fontanella, i família, restaven, tranquils, fins que l'impacte sonor per l'arribada de l'ocell va trencar l'harmonia. L'objectiu del xoriguer, era el canari i el periquito, d'hàbits molt més domèstics, de dins de la gàbia. Qui va tenir menys sort va ser el canari, que va ser devorat.
Fontanella va explicar, poc després del succès, que no havia vist mai un exemplar de xoriguer comú que oferís tanta agressivitat. A fi d'immobilitzar-lo, el veí va usar un ?guant gruixut. Les precaucions són poques. Pres pel veí, el xoriguer no deixava anar el canari, que havia finat.
El Falco tinnunculus-el cernícalo, en castellà- no és un ocell estrany al Baix Empordà. Sobretot, en zones de conreu de la plana, a la vora de la mar, en què existeixen construccions -masos, esglésies...- on poden fer estada. Se situen a les teulades. Però és més rar que sigui localitzat, i, a més, actuï, en una zona urbana. Fins aquí, la teoria. La pràctica sol ser una altra. Fontanella explicava, didàcticament a través de la ironia, un motiu de la presència de l'ocell a Palamós: "En temps de crisi, no només les persones tenen problemes per arribar a final de mes. La fauna també té dificultats per alimentar-se al seu medi". Més clar, impossible, o ?gairebé.
Cercant documentació sobre l'ocell protagonista -almenys, per un dia-, hom llegeix que el xoriguer comú, quan caça, queda suspès a l'aire, alhora que bat les ales. Els artistes dirien que és un moviment amb "gran bellesa plàstica". Però, parlant comunament, és el moviment de l'aleta. És aquesta, potser, la característica que més atrau l'atenció d'aquells aprenents d'ornitòleg. De què s'alimenta? Bàsicament, de rosegadors, ocells petits i insectes grans. Tenen hàbits diürns. La presència d'un exemplar converteix en víctimes potencials les espècies de la zona. A tall d'exemple, quan caça un ratolí el xoriguer comú agafa la presa amb les urpes. D'aquesta manera el ratolí queda esquarterat. Medi Ambient xifra la població catalana de xoriguers entre 2.912 i 4.676 parelles . A Europa, el registre és entre 330.000 i 500.000 parelles. Una espècie a protegir.
Tornem a Palamós. Acabat l'atac, i reduït, sense possibilitat d'escapatòria, el xoriguer agresssiu va ser engabiat i alimentat amb carn d'hamburguesa, que va acceptar. Els habitants del pis van observar alguns dels trets que defineixen aquesta au, i la diferencien de la resta de rapinyiares. És una espècie de talla més petita, amb un plumatge que tendeix a l'espectacularitat. Fontanella comentava, gratament sorprès per l'esdeveniment, que s'havia fixat que l'animal no portava anella. Per tant, se suposa que no ha estat criat en captivitat. És a dir, que vivia en llibertat. Tanmateix, el xoriguer comú es pot adaptar bé a les zones urbanes. O beneficiar-se'n.
