EL DRET DIVÍ

No és just jutjar cultures i tractar-les com a inferiors, o fer-ne prejudicis que les puguin estigmatitzar, però jo ho faré en base al sofriment de la seva població. Tampoc em dóna la gana que ningú tingui la veritat divina a la seva mà, això és competència de l’Hermandad. Doncs té la exclusivitat de l’ús del Dret Diví.

Ja que una cosa és la teoria i una altra la pràctica, no és tan important saber què es diu en el coi de l’ islam respecte a la dona, sinó quina es fa. Les teories que caben a partir de l'Alcorà poden anar de l'infern al paradís, igual que en el cristianisme; però la pràctica no està ni tan sols a mig camí d'ambdós. La dona islàmica, sense cap gènere de dubtes, està allà per l'Edat Mitjana de la dona cristiana, salvant en el primer cas honroses excepcions, i en el segon ignominioses excepcions.

El pitjor de tot és que no es rebel·len, tenen por que les matin, però que no ho veuen que no les mataran a totes? S’haurien de fer maricons tots si així ho fessin. Això si per fer d’escut humà o utilitzar la mainada en conflictes bèlics sí, per això sí que són valentes! (Una vegada a casa vam tenir una gossa que va matar i es va menjar els seus cadells, la vam pelar. Era borda.) Les nostres dones en el seu moment es van rebelar. Van rébrer pals i van morir, primer pels drets bàsics de la condició humana, llavors per sufragi universal i més tard per l’alliberament de la dona. Per això assevero que les dones d’aquí són millors, tenen pebrots.

Occident està disposat a oferir la mà a la població oprimida per l’Islam per a alliberar-los de la tirania religiosa. Però si algú necessita ajuda per sobre de tot és la dona afganesa, que viu sota una duríssima dominació masclista, avalada per la interpretació que de l'Alcorà fan i administren els seus líders religiosos. Ara el Talibans guanyen terreny en aquella guerra absurda d’interessos. I mica en mica, la opinió pública, oblida i se’n desentén del conflicte. Tant llunyà com hom vulgui que ho sigui.

Si a l’occident, que d'una banda tenia la religió bastant a favor, i per una altra està format per una societat totalment laica, ha estat abrupte el camí d'alliberament de la dona, què no serà en el món islàmic, profundament religiós, i masclista per imperatiu religiós? La clau està una vegada més en la dona. Si aquesta té la força suficient per a alçar-se contra la seva condició servil, forçarà el canvi de la societat i de la religió. Si el progrés d'Afganistan i dels altres països que occident s'ha proposat alliberar de l'opressió islàmica no conta amb la dona, el seu camí serà de molt curt recorregut. La dona ha de formar part activa en els conflictes si vol que es respectin els seus drets. Té el deure de defensar-se. Sino ho fa que es foti. Ho sento.

L’Alcorà diu que la dona mai és subjecte, sinó objecte. Aquesta és la forma gramatical, però reflecteix sens dubte tota una mentalitat. Mahoma no es dirigeix a la dona per a parlar-li sobre si mateixa o per a ordenar-li (funció de subjecte), sinó que li parla a l'home (que és el subjecte mà a mà amb Déu) sobre la dona (que és l'objecte). Quina merda!, totes les religions són per oprimir i contentar el desgraciat, mentre quatre oligarques es foten la vidassa.

Per una societat laica i justa, dona: LLUITA!