divendres, 30 de gener del 2009

LA CAPUTXETA PORQUETA



Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica i molt puta. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la caputxeta vermella del culet encetat, o el que és més curt, la caputxeta porqueta.


Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos de maria a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s'entretingués pel camí a fumar, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista, i tenia por que la violés, (o no...perquè la molt berra era capaç de violar-lo a ell), i que li cardés el puto pastís.

La Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. La atontada havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia ni puto cas a sa mare, i a més, per què allà sempre trobava molts amics: els camells, el macarra, la seva amiga imaginària la sociòpata inadaptada en la qui es refugiava la caputxeta per fer tota mena d'obcenitats i perjudicis, i tota la xusma amb qui es relacionava.

De sobte, va veure el llop, que tenia un fal·lus enorme, i allí el tenia, davant seu i empalmat per culpa de la sobredosi de viagra del festival de la nit anterior.

- On vas, nena? - li va preguntar el llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista amb la seva veu ronca.

- Vols que te la xupi? - li va dir la Caputxeta.

- No
, només volia un cigarro- (a més no m'agrades, fas pudor de persona... però si l'entretinc...)- va pensar el llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista dins seu.

-Per allà baix hi ha un control policial, millor agafa el camí llarg - va dir el paio allunyant-se depressa cap a casa la vella de l'altra banda del bosc, on ell sabia que a vegades la caputxeta porqueta anava a portar-li menjar.

La Caputxeta va posar el seu cistell a terra i es va començar a treure les calces, però va quedar com una imbècil quan se'n va recordar que no en dúia pas. En veure que el llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista ja no hi era, va pensar:

- El cabronàs no vol follar, dèu ser monyes - va pensar. L' àvia es posarà molt cega quan li porti els pastissos, aquesta maria és psicotròpica.

Mentrestant, el llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista va arribar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.

El llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista va dedicar un parell de claus de pressing catch a l'àvia, li va fotre tal repàs entre pollassos i hòsties que la va pelar. Llavors va veure que si volia el pastís també havia de carregar-se la caputxeta, però no volia tirar-se-la perquè la porca havia contagiat la sífilis a tot el bestiar del bosc.

El llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista es va posar la gorra rosa de l'àvia, la seva camisa, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta, borratxa de litrones i amb la figa tota magrejada.

La caputxeta es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.

- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!

- Què dius! ja vas gata perduda? - va dir el llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista tractant d' imitar la veu de l' àvia

- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!

- Són les drogues que t'has cardat vagassa, que hi ha a la cistella? És per mi? - va seguir dient el llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista .

- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

- Són per a ... menjar-me el pastís tros de meuca! - i dient això, el llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista malvat es va llançar sobre la Caputxeta i li va cardar el pastís de maria, però abans de fotre-se'l li va ventar una pallissa per assegurar-se que no li tocaria els collons mentre s'ho cruspia tot.

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de la vella. Va demanar ajut a un ionqui que hi havia darrera un arbre i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista tombat al llit, dormint la mona després d'haver violat repetides vegades el cos de l'àvia morta perquè volia saber quan de temps tardaria en venir el rigor mortis i s'avorria esperant.

El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista, va matar el ionqui i es va tirar la Caputxeta, doncs el caçador era un pedòfil i la nena atonyinada sense calces era un bon pla pel matí.

El caçador després d'afartar-se de follar va matar la caputxeta i la va fotre dintre la panxa del llop del tupé anarco nacional sindicalista maçó terrorista, amb l'avia i el ionqui, llençar l'animal a un pou sec i va quedar-se les escriptures de la casa de l'àvia per especular amb la propietat.

Mai més es va saber de l'àvia i la caputxeta i, avui dia el caçador és un ric i respectat promotor immobiliari amb dona i tres fills. Està acomplint condemna per abús de menors i diferents càrregs de agressions sexuals, després de ser enxampat esquinçant l'anus de la gallina caponata insertant-li la culata de l'escopeta per darrera l'au en una clariana del bosc.

La mare de la caputxeta viu al carrer i és alcohòlica, després que va perdre el seny i va cremar la casa on vivia, mentre el seu marit dormia narcotitzat per la sobredosi de barbitúrics que li va fotre pel cul en la sessió de fist fucking anal dels diumenges a la tarda.

El ionqui va resultar ser un fill bastard de l'Alcaldessa de l'entesa qui va dimitir del seu càrreg al·legant raons personals.

La gallina caponata mai més va tornar a ser la mateixa. Mai més ha tornat a pondre ous ni s'ha casat mai, viu soltera i amargada criant gats mentre el síndrome de diògenes la pertorba cada dia més.

-AQUESTS FETS SÓN REALS, FEU CAS A LA MARE-


2 comentaris:

Anònim ha dit...

ostiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!! ke bo!!!!!!!!!!! brutal!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! fa rato ke ric sol!! feia dies que veia aket post però com ke era molt llarg pasa de llegir tant.

un 10!

RATZINGER Z ha dit...

Jajajajajajaja
Ostia perci, estas que et surts.
Llastima que estiguem sols i practicament ningu mes ho llegira.
M'estic partint.
Jajajajajajajja