LA PUTA DE BABILÒNIA

Qui va pagar el míting nacional-catòlic del dia 30 de desembre del 2007? Els catòlics practicants amb les seves generoses donacions en missa dominical? L' ecònom de la diòcesi de Valladolid amb els beneficis de les inversions especulatives en Gescatera? Una aportació de l'Institut per a les Obres Religioses (IOR) conegut popularment com Banc Vaticà, presidit en el seu moment pel cardenal Paul Marcinkus, pròfug de la justícia, (asilat en l'estat del Vaticà i mort plàcidament en l'any 2006 en EUA, famós per les seves vinculacions amb el banquer de la màfia Michele Sindona (mort en la presó enverinat amb arsènic)?, amb el Banc Ambrosiano (el seu president, Roberto Calvi va aparèixer penjat sota un pont sobre el riu Tàmesi a Londres, amb pedres en les butxaques i deu mil dòlars en metàl·lic)?, amb la Lògia Masónica-feixista-mafiosa-colpista P-Due, el president Lici de la qual Gelli va iniciar la seva carrera com voluntari dels camises negres mussolinianos en la nostra guerra civil? No, ho paguem tots els ciutadans, catòlics, ateus, agnòstics, jueus, musulmans, budistas, protestants, etc. Ja que com és ben sabut, l'Església viu dels pressupostos generals de l'estat. No és veritat. No és veritat, com diuen els defensors d'aquest sistema de finançament, que l'Església rep l'aportació voluntària dels contribuents que marquen la casella destinada a aquests efectes en l'imprès de l'IRPF. El que aquests fan és detreure, del que els correspon pagar, el 0.7%, que es resta dels ingressos totals. Amb aquest mecanisme aporten a l'Estat el 99,3% del que correspon a la seva quota, no el 100%. El percentatge que li plagui, sense límit. Seria acceptable que el catòlic que vulgui aportar a la seva Església, una vegada ingressat el total de la quota, afegeixi el percentatge que li plagui, sense límit. Que l'Agència Tributària actuï com recaptadora i liquidi les aportacions a l'Església, però amb una condició, que se li cobri un percentatge per la gestió, com qualsevol banc. Amb els diners així recaptats podran fer el que vulguin, noliejar autobusos pels seus mítings, organitzar manifestacions contra les lleis civils democràticament aprovades en el Parlament (matrimoni, educació, etc.) i fins i tot finançar el seu propi partit polític Demòcrata Cristià, Social Cristià o com li plagui anomenar-lo, ja tenen, com es va veure en el míting, a Jaime Major Orella, i si volen agregar el component ?social? tenen a Gotzone Mora, també assistent a l'acte. Tots els sous, dels nostres impostos. Dels nostres impostos també es paguen els sous de tots els membres de l'Església, des d'un cura de barri al Cardenal Prevalgut, als quals cal agregar el dels professors de religió, que surten directament del pressupost del Ministeri d'Educació, ni tan sols de l'injust 0.7%. Les escoles de l'Església, també Educació, un altre anacronisme. És funció d'un estat democràtic i modern garantir una educació de qualitat, obligatòria, laica i gratuïta. Qui vulgui altre tipus d'educació està en la seva perfecte dret, tenen l'escola privada, però han de fer-lo al seu cost, no al de tots els ciutadans. Les escoles de l'Església també es paguen a càrrec del pressupost del Ministeri d'Educació (tres mil milions d'euros anuals), no estan inclosos en el del 0.7% de l'IRPF. La sanitat...privada? Qui vulgui que els seus fills rebin classes de religió, tenen les esglésies per a això, no és l'escola pública el lloc. L'Estat garanteix l'educació pública, igual que la sanitat, i pel que fa a això i serveix com exemple, qualsevol ciutadà que ho desitgi (i n'hi ha molts) poden contractar una assegurança mèdica amb empreses privades, aquestes no ho estan concertades com l'ensenyament?, l'hi paguen de la seva pròpia butxaca, com ha de ser, no obstant això són nombrosos els casos que aquestes empreses sanitàries (la sanitat per a ells és un negoci, no un servei), quan els seus associats requereixen llargs i costosos tractaments, ho deriven a la sanitat pública, o no admeten a determinades persones de risc, en això se semblen molt a l'educació concertada que no admet immigrants. Una Església sense complexos en la lluita política Aquesta jerarquia eclesiàstica, simoníaca, voraç, insaciable, integrista, talibana, instal·lada de ple i sense complexos en la lluita política, pretén el retorn al sistema teocràtic. És un deure cívic contenir aquesta brutal ofensiva i exigir del govern democràtic que assumeixi valentament la responsabilitat de separar clarament els àmbits d'actuació (i finançament) de cadascú i, si l'Església no dóna al César el que és del César i a Déu el que és de Déu, que ho faci el Govern, és la seva obligació, i no ser-hi solament.

NO AL SEU DÉU

NO ALS SEUS INCONDONABLES CÀSTIGS DIVINS

NO A LES CLASSES DE RELIGIÓ SOTA LA SEVA FALSA ÈTICA I FALSA MORAL

NO AL GOVERN QUE ELS SUBVENCIONIN

BUKKAKE AL CURA!
RATZINGER, ETS DEL GIRONA!

MOSSENS PEDERASTES!